FELIP III
ELS MORISCOS A LA PENÍNSULA
- Regne de Granada, al haver estat l'últim regne islàmic de la Península, en aquesta regió es va concentrar fins als anys setanta del segle XVI la major població morisca, molt escassament aculturada: parlaven correntment l'àrab, coneixien bé l'islam i conservaven la major part dels trets culturals que els eren propis: vestit, música, gastronomia, celebracions, etc. Després de la rebel•lió de Las Alpujarras (1568-1571) els moriscos granadins van ser deportats cap a Castella
- Regne de València, era la segona gran concentració de moriscos, ja que eren al voltant d'un terç de la població. Els moriscos estaven protegits pels senyors dels que eren vassalls, a causa dels forts impostos que pagaven. Parlaven àrab i entre els altres moriscos, eren molt coneguts pel seu alt grau de coneixement de l'Alcorà i la Sunna Van ser principalment els moriscos valencians els que, per la seva situació costanera i pel seu coneixement de la llengua àrab, van establir relacions ocasionals amb pirates otomans i barbarescos.
- Regne d’Aragó, els moriscos eren al voltant d'un 20% de la població del regne, i habitaven principalment a la vora de l'Ebre i els seus afluents. No parlaven àrab, però com que eren vassalls de la noblesa, gaudien del privilegi de poder practicar la seva fe musulmana; però no excessivament.
- Regne de Castella, la presència morisca era escassa, excepte en llocs molt concrets com Arévalo , Hornachos o las Cinco Villas, on eren la majoria o la totalitat de la població. Els moriscos castellans no es diferenciaven gaire dels catòlics: no parlaven àrab, bona part d'ells eren realment catòlics i els que no ho eren solien tenir un coneixement molt bàsic de l'islam, que practicaven de forma extremadament discreta. No exercien professions específiques ni vivien separats dels catòlics, excepte els qui purament moriscos, de manera que res
MORISCOS
en el seu aspecte exterior els diferenciava d'aquells. L'arribada dels moriscos granadins desterrats va suposar una revolució a Castella, ja que en conservar intacte tot allò que els podia identificar com a moros (idioma, vestit, cerimònies, costums ...), van provocar que la fins llavors discreta presència morisca es fes molt visible, la qual cosa va tenir conseqüències per als moriscos castellans en la seva vida quotidiana, i els deus drets. La població d'Hornachos va ser una excepció, ja que no només eren moriscos casi tots els seus habitants (com en altres localitats) sinó que practicaven de forma oberta l'islam i tenien fama d'indomables, rebels i independents. Per aquesta raó, l'ordre d'expulsió dels moriscos de Castella es refereix de manera particular als hornacheros, que van ser de fet els primers moriscos castellans expulsats i que van mantenir la seva cohesió i la seva combativitat en el desterrament, fundant la república corsària de les Dues Ribes de Rabat i Salé, a l'actual Marroc.
CONSEQÜÈNCIES DE L'EXPULSIÓ DELS MORISCOS
L’expulsió dels moriscos, va afectar principalment al regne de València, ja que al expulsar els moriscos, es va perdre gran part de la seva població, i els beneficis obtinguts amb el cobrament d’impostos, van disminuir d’una manera molt elevada.
Els més afectats varen ser els senyors, ja que de cop i volta es van quedar sense mà d’obra barata, per construir edificis públics o altres construccions, en aquella època, es deia que: Quien tiene moros, tiene oro, ja que volia dir que els regnes en els quals hi havia molts moros, la població augmentava i per tant cobraven més impostos i tenien mà d’obra barata, però quan van ser expulsats, hi van haver grans conseqüències econòmiques, i la economia va trigar més d’un segle en tornar a ser com abans.